Violí
La
música sempre ha sigut la meva passió, des de ben petita, especialment el
violí, és un instrument molt especial per a mi, fa molts anys que el toco i m’agrada
molt. Tocar-lo és una de les coses que faig quan em vull relaxar i desconnectar
del món, és l'única cosa que m’agrada fer a totes hores. Tot anava bé fins que
un dia vaig tenir un accident de cotxe amb ma mare, aquest accident em va
canviar la vida completament, un cotxe va perdre el control i va xocar amb la
meva porta, a ma mare no li va passar res, però a mi se’m va quedar el braç
dret aixafat, vaig passar diverses operacions per intentar curar-lo, però estava
massa destrossat. El meu braç havia perdut la vida, em van haver de tallar el
braç. El que més em preocupava era no poder tornar a tocar el violí, però per
sort, em van posar una pròtesi. Vaig poder tornar a tocar-lo, però mai ha
tornat ni tornarà a ser el que era. Des d’aquell moment el violí encara és més
important del que era, per això el veig d’una altra manera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario